Skip to content

Concurs de microcontes sobre Química

Octubre 25, 2011

T’agrada la química? T’apassiona la literatura? Ara és el moment de barrejar aquests dos móns: participant en el primer concurs de microcontes de la Biblioteca de Montilivi.

Escriu un conte de 99 paraules, no oblidis que la temàtica ha de ser la química o qualsevol cosa relacionada amb ella.

Per participar, escriu el teu microconte en els comentaris d’aquesta entrada, d’aquesta manera tots els usuaris els podran llegir i puntuar mitjançant les estrelles de valoració. Els tres primers guanyaran un llibre del Doctor Josep Duran. Publicarem els resultats del concurs un cop passades les festes de Nadal al Bloc de Química de la UdG.

Projectarem els microcontes de tots els participants a les pantalles de les portes d’entrada de la Biblioteca de Montilivi.

Us animeu? Vinga! Va, que teniu temps fins al 31 de desembre d’aquest any.

Que les muses (o els efluvis químics) us inspirin!

Advertisements

From → Microcontes

8 comentaris
  1. El 114 va trobar a la porta d’entrada de la taula al 116, allà aturat, quiet com un estaquirot, sense saber què fer, semblava un element molt tímid, se’l veia tan fràgil, tan desprotegit… malgrat la seva força atòmica, com la del mateix 114…

    S’acostà a ell, li dedicà un càlid i dolç somriure, l’agafà de la mà i, plegats, tot i que encara no tenien un nom, creuaren el llindar com a nous elements de ple dret…
    El 116 va sentir la calidesa germana del 113 i ja no va sentir por…

  2. Pilar permalink

    Una de les obres més impressionants que s’ha escrit és la taula periòdica dels elements. Posar en una taula tots els elements químics que ens envolten i dels que estem fets, com diria en Punset, és fantàstic.
    El primer cop que en vaig sentir parlar tenia 8 anys. Me’n va parlar el meu avi que, evidentment, era químic. Jo sóc una lletraferida i em van més les lletres que les ciències, però quan entens el significat de la taula periòdica te’n adones que és tot l’univers concentrat en un full de paper. La tinc penjada per tota la casa. M’agrada tenir-la a prop, m’agrada veure-la.

  3. Pilar permalink

    Diuen que els pols oposats s’atrauen i els compostos iònics ho demostren, però…són una bona combinació? Només cal aigua per separar-los! Els elements s’ajunten amb sí mateixos i l’enllaç covalent resultant és molt fort, serà que la Natura ens diu que la nostra parella hauria de tenir trets semblants als nostres? els mateixos objectius a la vida, la mateixa reactivitat. I què dir dels gasos nobles? Tot i que miren amb superioritat a la resta i no necessiten parella, a vegades es rendeixen i es combinen amb d’altres. Conclusió; tots necessitem un bon company fer formar un bon compost.

  4. – Com el resplendor de la lluna, que bonic!
    – Què?
    – Que aquest element químic té el nom del resplendor de la lluna! Que poètic, oi?
    – Pssss, si tu ho dius… Si et refereixes a què el seleni s’aplica per exemple en fotografia i radiologia i… per això dels raigs i del resplendor…
    – Com ets!
    – Què? Poc poètic?
    – Síiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!

    Fi d’una selènica conversa…

  5. Mina permalink

    De Marie a Pierre,

    Estimat, m’he llevat molt d’hora, gairebé no havia despuntat el sol, tan sols un tímid raig de llum entrava a través d’aquella escletxa d’un dels porticons de la nostra cambra, aquella que tanta ràbia et fa a tu, que t’agrada dormir amb tot ben a les fosques…
    M’he desvetllat completament, sembla que alguna cosa es cou en el meu cap, com si estigués a punt d’escriure un poema i hagués trobat el primer vers, la primera cadència… i no el pogués deixar… he baixat d’un salt del llit, descalça i amb camisa de dormir, tota despentinada, he sortit corrents cap al laboratori i m’he posat a experimentar amb una fal·lera inusitada, com si mai ho hagués fet… Amor meu, serem a prop d’aconseguir el que tant hem desitjat? Serem a les portes d’aquest descobriment, que de ben segur algun dia em portarà a la mort però que salvarà milions de vides?
    T’he deixat l’esmorzar damunt de la tauleta de nit, potser hauràs d’escalfar de nou el cafè, si trigues gaire en llevar-te… tot i que t’agrada tant el cafè, que fins i tot fred te’l prendràs!
    Un petó i fins després.

    T’estimo,

    Marie

  6. Miquel permalink

    El 2 es va posar darrera de la H. La O volia anar al davant però finalment va comprendre quin era el seu lloc. Calia una fòrmula armoniosa per poder descriure a la vegada, una gota o un oceà.

  7. Mina permalink

    El fum vermell que desprenia la proveta i les meves llàgrimes m’impedien distingir amb claredat els teus ulls verds, aquella tarda de dilluns de pràctiques en el laboratori. El cor m’anava a cent, no sentia res al meu voltant, només volia capbussar-me en el fons de la teva mirada verda, del color de l’herba mullada, que m’envolta mentre escric aquestes paraules. El profe em tocava l’espatlla, i jo com si res, em parlava, i jo ni cas… i jo, llavors, vaig tornar del fons del mar dels teus ulls infinits, vaig tornar d’on m’hi volia estar per sempre…

  8. Heu de deixar el vostre microconte en els comentaris d’aquesta entrada.
    Per saber com van les votacions, a la columna de la dreta apareixeràn els microcontes més gen valorats. D’aquests n’escollirem (x),

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: